Una nova vida per a la Torre dels Cavallers

Tot torna. En un temps de restaurants sense estovalles, tapes, cuina de fusió i àpats als quals has d'anar havent fet un mos previ a casa, el nínxol de mercat per recuperar el pa torrat, la cassola i la cuina clàssica de fonda per descansar una estona de tanta collonada post-moderna és més agraït que mai. La Torre dels Cavallers de Montbrió del Camp era això. Ho va ser durant més de trenta anys: un restaurant de diumenges, de celebracions i de referència a tot el Baix Camp. Lamentablement, amb el tombant del segle, l'establiment va iniciar una trajectòria erràtica i una deriva que en va amenaçar la continuïtat. Però ara, després de mig any de reforma i una inversió molt important, la Torre dels Cavallers torna a lluir, potser com no ho havia fet mai i, a més a més, s'hi menja tan bé com sempre (o millor).

La torre dels Baldrich, un restaurant amb història

Durant molts anys, la Torre dels Cavallers ha dominat la cruïlla entre la carretera de Reus i la de Cambrils i ha format part de l'skyline de Montbrió.  Un enclavament privilegiat que també té una història darrere, però. La Torre dels Cavallers havia estat la pallissa del mas dels Baldrich, una de les famílies més adinerades del poble que tenia, entre altres propietats, aquesta finca als afores de Montbrió quan encara no hi passava la carretera que uneix Reus amb Riudoms i Mont-roig. Albert Baldrich, l'hereu de la família, era un mica excèntric. Un personatge que entre les seves extravagàncies era col·leccionista de vestits d'època, d'objectes curiosos i, sobretot, tenia un deler per l'Edat Mitjana. Entre les peces de la seva col·lecció s'hi podien trobar armes i armadures medievals que anava comprant aquí i allà. Als anys 70, pres per una fal·lera quixotesca, es va fer construir una torre de guàrdia d'estil medieval al mas. Va fer servir pedra vermella de Prades i carreus blancs extrets dels mateixos empedrats dels carrers de Montbrió. Així va néixer la Torre del Cavallers que ara es recupera per al poble i per a nosaltres, afamats clients.

Però el nou edifici, enorme, estava desaprofitat. Baldrich, amb l'ajuda operativa de Rafel i Mari, un matrimoni que ja eren de l'ofici, hi van veure el lloc ideal per fer-hi un restaurant. Va funcionar. Durant més de trenta anys van rostir carn, escalivades, calçots, van fer olles d'escudella i van servir centenars de plàteres de canelons i crema catalana. La Torre del Cavallers va esdevenir una institució al poble i a la comarca i no hi havia ningú que si no hi havia dinat no tingués ganes d'anar-hi. Aquest esperit de cuina casolana i lloc de referència és el que el nou equip vol recuperar, i amb només dos mesos des de la seva reobertura queda clar que ja han aconseguit. Desavinences entre Baldrich i Rafel i Mari, els anteriors gestors del restaurant, que no obtenien el permís del propietari per fer les reformes necessàries per adaptar el restaurant a les noves normatives, van fer que l'abandonessin.

El local va caure en decadència. Van entrar a robar i va ser saquejat. Miraculosament, es van salvar la majoria de les peces medievals que encara avui ornamenten les parets de pedra del restaurant i que li donen aquest encant i pàtina de cosa antiga i divertida. Deixat com estava, la Torre va ser adquirida per un nou empresari que la va voler convertir en una discoteca, però per conflictes administratius amb l'Ajuntament i qüestions de permisos no va anar bé. El següent comprador va tornar a la idea del restaurant i bar musical, però tampoc va quallar. Deixant a deure diversos mesos de sou als treballadors, va desaparèixer i tornava a deixar la Torre dels Cavallers en una situació difícil.

Un rentat de cara de mig any

Fins ara. El nou equip de Torre dels cavallers saben el que es fan. Comandats per Feli, amb una gran experiència en la restauració i un saber fer envejable, la metamorfosi que ha sofert l'antic mas dels Baldrich és impressionant. S'ha habilitat una nova zona d'aparcament a la zona posterior, s'ha netejat la façana i les pedres velles de la torre i la pallissa, s'ha allisat i polit l'era en el que serà la terrassa d'estiu i l'emplaçament de la nova carpa exterior dedicada al sagrat ritual de la calçotada. A l'interior, si hi havíeu estat mai, no ho coneixereu. La cuina s'ha fet nova en un altre lloc, més àmplia i funcional, amb accés directe als quatre menjadors. El de l'entrada, amb un nou parquet càlid i acollidor. El menjador principal llueix ara una nova llar de foc que complementa la climatització de tot el local. S'han respectat pedres, pilars de maons i bigues de fusta, per no perdre ni una engruna de l'encant originari de la Torre.

Però si amb tot aquest rentat de cara es garanteix el confort, la disposició espaiada de les taules i cadires, els nous finestrals que doten les sales de llum natural pels quatre costats, la pulcritud de les estovalles i coberteries i l'atenció de Feli i el seu equip de sala fan de  la nova Torre dels Cavallers un lloc realment agradable per dinar-hi, ja sigui en parella, en petit comitè o en gran grup. Hi ha un espai per a cada ocasió.

Certificat: no us hi quedareu amb gana

I, per si no n'hi hagués prou, hi menjareu bé (i en quantitat). Una cuina d'interior (amb poc peix), senzilla i honesta però molt ben executada, sense frivolitats. Asseguts en un cantó asoleiat del menjador gran, veiem sortir de la cuina plats que fan goig: croquetes i canelons casolans, plats d'esqueixada, mitjos conills i pollastres a la brasa, entrecots de dos dits i 400 grams, caragols i peus de poc a la cassola. Feli ens explica que aquí els congelats i pre-cuinats no hi tenen cabuda, cosa que costa de trobar. De fet, és un drama anar pel món i que tot tingui el mateix gust de fast food. Com també costa de trobar un restaurant a la zona on anar-hi a menjar un plat d'escudella ara que fa aquest fred. Tot el producte cuinat i servit a la nova Torre dels Cavallers és de gran qualtat.

 

Ens deixem aconsellar per Feli, que identifica al moment la mena de client que té i ens orienta. El menú per defecte és completíssim. Per 27 euros (sigui feiner o festiu) hi entra tot. Un aperitiu de pa torrat amb alls, tomaques, olives, fuet i oli de la Cooperativa de Montbrió que gairebé és un esmorzar. Un entrant, en el nostre cas bacallà esqueixat generós (no una amanida amb dos senyalets com trobes en molts llocs), ous amb pernil i patates (tallades a mà i fregides amb oli net, que ja és gairebé un miracle avui en dia). Per un altre dia deixarem el micuit de foie amb què Feli també em fa dentetes.

Un servei àgil i un dinar esplèndid

De plats forts, carn a la brasa. Optem per l'entrecot, imponent, i una presa ibèrica suculenta i tendra. Els dos plats venen amb la guarnició estàndard: carabassó i pebrot verd al grill, escalivada i rovellons. Costa arribar al final de l'àpat però som professionals i fem forat per a les postres: flam amb nata, casolà com déu mana i postres de músic amb avellanes i ametlles del país i el famós Moscatell de Montbrió. Hi entra el pa, una ampolla de Rioja del d'abans, cafè i el que vulguis. I l'IVA, que encabat tot són sorpreses i malentesos. Un dinar gairebé del segle passat amb les comoditats del segle XXI. Si no us veieu en cor d'afrontar aquest menú d'anar-hi amb gana (molta), pregunteu a Feli, que us confegirà un menú a mida.

 

Francament (i personalment) he trobat a faltar molt un restaurant així al Sud del Camp, i no puc fer més que celebrar-ho. Integrat al poble però amb accés fàcil des de Reus i Cambrils, sense haver de fer carreteres de mil revolts i arribar a dinar marejat. Amb una cuina honesta i directa per recuperar les sensacions d'abans, de menjar a la fonda o, gairebé, com a casa. La Torre dels Cavallers ho té tot per triomfar.

Dades de contacte de la Torre dels Cavallers

Trobareu la Torre dels Cavallers a Montbrió del Camp, concretament al carrer de Cambrils 1. Podeu seguir les novetats del restaurant a la seva pàgina de Facebook, així com trucar al telèfon 977 826 108 o al 681 186 307 per fer les vostres reserves.