Un passeig per Villa Retiro

Visitem Villa Retiro de la mà del cap de sala i sommelier Javier Campo. Un antic casalici d'indians a Xerta, rehabilitat en hotel de luxe i restaurant estrellat.
L'escala i els lleons que donen la benvinguda a Villa Retiro, a Xerta
L'escala i els lleons que donen la benvinguda a Villa Retiro, a Xerta | Visit Tarragona

 

  

L'existència de Villa Retiro es pot explicar com un petit miracle o com la feliç resolució d'una iniciativa empresarial de primer ordre. O potser una mica de cada cosa. Des que l'any 2001 la família López-Gilabert de Xerta va adquirir la finca més emblemàtica del poble han passat pocs anys, però moltes coses. En poc més d'una dècada el grup Villa Retiro, comandat pels germans López, s'integra per un hotel de gran luxe, quatre restaurants (dos d'ells estrellats per Michelin), una escola de cuina, un celler a la Terra Alta i un centre de banquets i convencions. 

Un lleó de bronze xino de l'entrada, a punta de canó.
Un lleó de bronze xino de l'entrada, a punta de canó. | Visit Tarragona

 

De les Terres de l'Ebre al món, l'imperi hostaler de Villa Retiro

Però tot comença a la ribera de l'Ebre, a Xerta, en el pas que el riu s'obre entre el Cardó i els Ports. Allí, al costat mateix de la C-12 que porta fins a Tortosa i dins mateix del poble, s'alça aquesta finca, que avui rehabilitada i en ple funcionament, marca el pols i l'excel·lència de la gastronomia i l'hostaleria a les Terres de l'Ebre.

Façana de l'edifici principal de Villa Retiro.
Façana de l'edifici principal de Villa Retiro. | Visit Tarragona

 

Els indianos a l'Ebre

Baixo per la C-12, superat el Camp de Tarragona i el Coll de Fatxes.  M'aturo uns minuts a veure com la Serra del Cardó s'abraona sobre el riu i sobre l'Assut de Xerta. Uns amics de Barcelona em convencen d'acompanyar-los a Villa Retiro en visita semi-oficial i de semi-negocis. Per vergonya meva he de confessar que no hi he estat mai. Per mi és una hora de viatge però per a ells en són dues, encara que opten per tirar d'autopista fins a Tortosa i remuntar l'Ebre fins a Xerta com qui fa el camí de sirga. Més tard, Javier Campo, cap de sala, sommelier i capatàs al comandament de l'explotació de la finca ens explicarà que sol ser habitual. Villa Retiro sol ser més coneguda pels barcelonins que pels tarragonins. Els darrers anys, el paratge s'ha popularitzat a Tortosa, entre els ebrencs, però sobretot entre un turisme de qualitat capitalí. Que la gent del Camp ho coneguem i en gaudim encara és l'assignatura pendent. Javier també ens fa una repassada a la curiosa història del lloc.
Jardí i piscina de Villa Retiro, amb el Cardó de fons.
Jardí i piscina de Villa Retiro, amb el Cardó de fons. | Visit Tarragona

 

 

La història de Villa Retiro, coneguda popularment —amb la característica sornegueria local de la qual Javier Campo n'és un representant genuí— com a Torre del Milionari o Torreó de l'Indià, comença amb l'herència indivisa d'Antoni Joan Martí Cases, patró de riu i comerciant fluvial a meitats del segle XIX, que va fer la primera pela baixant sacs de blat i cereals per l'Ebre amb una flotilla de llaguts. Va tenir sis fills i només el gran, l'hereu, va poder continuar amb un negoci que no donava per a tantes famílies. Tres dels germans, Jaume, Ramon i Fernando, decideixen fer les Amèriques com tants catalans de l'època. El destí dels Americanos de Xerta va ser l'Argentina. Els tres germans indians van tenir èxit. A la dècada de 1870 trobem l'empresa Martí Hermanos establerta i dedicada a la importació d'oli, olives, conserves, vins i licors des de la Península. Ramon va tornar a Xerta i hi va viure la resta de la seva vida ben acomodat. Fernando, tot i que va pagar la reforma del campanar de Xerta el 1910, es va quedar a l'Argentina i fins i tot va fundar un poble a la província de Buenos Aires, la localitat de Coronel Charlone.

Original i fantàstic terra hidràulic modernista conservat en perfecte estat.
Original i fantàstic terra hidràulic modernista conservat en perfecte estat. | Visit Tarragona

 

Un Parc Samà en petit

Jaume Martí Tomàs, el cabaler, no tornarà al poble fins al 1913 amb la seva segona esposa, per retirar-s'hi i morir-hi el 1914. El 1892 compra la finca i n'enderroca la casa que hi havia. De bell nou, s'hi fa construir un xalet segons el nou estil modernista i amb els tocs colonials de les mansions que els indianos retornats demanaven als arquitectes. Encara que no s'ha documentat amb exactitud qui va ser el responsable de les obres, les semblances evidents amb el Parc Samà de Cambrils que es va fer fer el Marquès de Marianao fan pensar en el mateix equip, comandat per Josep Fontserè, el dissenyador del Parc de la Ciutadella o del Mercat del Born quan van caure les muralles de Barcelona. La fortuna feta a Cuba pels Samà —amb molta probabilitat tacada pel tràfic d'esclaus— era d'un altre calibre que la dels Martí Tomàs i l'edifici resultant va ser a escala més petita. Però els elements arquitectònics com l'ornamentació, els jardins o la cascada, fan pensar en l'empremta de Fontserè.

La cascada romàntica del jardí de Villa Retiro.
La cascada romàntica del jardí de Villa Retiro. | Visit Tarragona

 

Fos com fos, la finca passa a mans dels descendents de Jaume Martí passant per totes les vicissituds del segle XX fins que la dona del seu nét, que encara viu al poble veí del Pinell de Brai, la va vendre als López-Gilabert el 2001. L'edifici, els jardins i la propietat en general estaven en estat de deixadesa. Joaquim López hi veu la possibilitat de rehabilitar-lo i convertir-lo en un hotel de luxe i un restaurant gastronòmic del qual el seu germà Fran n'agafa les regnes. Es respecta l'estil modernista-colonial i el resultat són nou habitacions que oscil·len entre el kitsch i la calidesa dels masos d'abans. Les bigues dels sostres, els porticons mallorquins, les baranes de forja, les banyeres decimonòniques, els dossers i mosquiteres, els genuïns terres hidràulics de rajola valenciana, les tapisseries, les ornamentacions recarregades. Tots els elements de l'hotel de Villa Retiro combinen aquest gust antic amb el confort modern, amb una sensació bastant acusada de parc tematització que invita a transportar-se a un altre segle.

El vestíbul principal de l'hotel, amb el deliciós toc kitsch d'un Parador Nacional.
El vestíbul principal de l'hotel, amb el deliciós toc kitsch d'un Parador Nacional. | Visit Tarragona

 

Dos hotels en un

Javier Campo ens guia per les habitacions amb l'orgull de mantenir aquest hotel únic en una plaça difícil, un cul de món on costa atraure-hi gent de pas i que necessita el valor de l'excel·lència per consolidar una clientela entusiasta. I sembla que ho han aconseguit. Amb poc temps. L'estiu de 2018 han inaugurat l'ampliació de l'hotel. 10 noves habitacions contigües a l'edifici històric que no tenen res a veure amb l'encant rònec-festiu de les suites primigènies. Àmplies, amb espais diàfans i mobiliari d'inspiració minimalista i unes terrasses privades amb corriols d'aigua i esperit zen, constitueixen un espai sorprenent i futurista dins d'una finca que és història i té l'atractiu especial d'una cosa vella que el pas del temps i de la mà de l'home ha polit molts cops. En tot cas, són dos estils oposats d'interiorisme amb un mateix objectiu: que les parelles hi vagin a follar i salvar matrimonis.

Una de les habitacions de la planta noble, rehabilitada.
Una de les habitacions de la planta noble, rehabilitada. | Villa Retiro

 

Com a complex de luxe, s'hi ha fet una piscina, un spa i s'ha condicionat el jardí que combina espècies autòctones i foranes en una combinació estètica eclèctica i curiosa que juxtaposa les palmeres amb el perfil escarpat i rocós de les muntanyes del Cardó. S'han respectat la cascada i el llac artifical i els arbres centenaris com una sequoia importada per Martí Tomàs d'Amèrica o un ficus monstruós amb arrels que es colen per sota de la casa i surten pel singular pou ovalat que dóna la benvinguda al restaurant. Tota la part gastronòmica és l'actiu principal de Villa Retiro. A la cotxera original de la torre hi ha instal·lat el restaurant, abans conegut com a Torreó de l'Indià i ara com a Villa Retiro, que ostenta una de les tres úniques estrelles Michelin de les Terres de l'Ebre —si considerem els dos restaurants ulldeconencs com a Terres de l'Ebre, que seria discutible. El restaurant és l'ànima del grup empresarial i d'on han sortit les altres iniciatives gastronòmiques de Fran López: Xerta (obert des de 2016 i amb un gran èxit des de l'inici) i Enoterra a Barcelona, Edén a Eivissa o el centre de banquets Masia dels Catalans a Tortosa.

Una habitació de les modernes. Esperit zen, materials de luxe i confort.
Una habitació de les modernes. Esperit zen, materials de luxe i confort. | Visit Tarragona

 

Tocant tots els pals

Però hi ha més fato.Villa Retiro també disposa de dues àmplies sales per a casaments i convencions amb gairebé 1000 persones de capacitat que són una referència al Baix Ebre, a la Ribera, al Montsià i més enllà. A Javier no li cauen els anells per defensar, paral·lelament al model d'alta gastronomia, els àpats multitudinaris. De fet, reconeix que aquest model combinat és el que permet mantenir un restaurant selecte que en un dia feiner com avui només té dos taules a dinar. Una cosa aguanta a l'altra i encara gràcies. La sensació és que la gent de Villa Retiro han sabut conjuminar dos aspectes: una capacitat d'emprendre i d'inversió intel·ligent amb cobrir forats i mancances del territori ebrenc. Villa Retiro vol ser l'hotel i restaurant de referència de l'Ebre i, per talent però també per una competència feble, no costarà que ho aconsegueixin.

Entrada del restaurant, amb l'arrel del ficus gegantí i protegit que amenaça.
Entrada del restaurant, amb l'arrel del ficus gegantí i protegit que amenaça. | Visit Tarragona

 

En aquest sentit també s'inscriu la creació recent de l'Escola de Cuina, que supleix la manca d'una escola d'hostaleria a les Terres de l'Ebre. Els xiquets i xiquetes que volien aprendre cuina i sala, havien d'anar a Cambrils o a Castelló. Si bé, l'escola de Villa Retiro no homologa el Grau Mitjà si que garanteix, ara, una formació hostalera de primer nivell a tots els alumnes ebrencs. La cuina de pràctiques acull avui una vintena de persones, entre professors i aprenents, enfeinats entre ganivets i fogons, just al costat de l'imponent menjador per a convencions. I per completar el resort, un heliport que és un esdeveniment en aquestes latituds i que permet a la clientela russòfila venir a dinar vora l'Ebre després de passar un dia de compres a l'outlet de la Roca del Vallès. Què hi farem, estan fets i deixats estar.

Javier Campo, un amfitrió extraordinari amb la seva ampolla d'oloroso Jalifa.
Javier Campo, un amfitrió extraordinari amb la seva ampolla d'amontillado VORS Jalifa. | Óscar Soneira

 

Un dinar memorable

Però Villa Retiro no és només un negoci pluridisciplinari i un imant per a russos i barcelonins —benvinguts siguin. És un lloc on s'hi menja molt bé i, sobretot, s'hi beu millor. L'arsenal que Javier Campo ens treu avui del celler per obsequiar-nos és d'una precisió i una qualitat que aclapara. Ens mig confessa que hi ha gent que li demana 'marinatge' de vins i que, òbviament, no hi xala tant com quan té algú com nosaltres que li celebrem les troballes, combinacions extraordinàries de plats i begudes. No només vins. Apareixen a taula hidromels, conyacs o un inoblidable sake elaborat amb arròs del Delta de l'Ebre. No és per res, però hem tombat bastants restaurants i el que és capaç de maquinar la ment entremaliada de Javier Campo costa de trobar. Per descomptat, és un cas únic a la província de Tarragona i, que recordem i coneguem, només és superat per la màgia negra de Josep Roca a Girona.

El Delta de l'Ebre representat en aquesta safata d'aperitius adhoc.
El Delta de l'Ebre representat en aquesta safata d'aperitius adhoc. | Óscar Soneira

 

Pel que fa a la teca, l'aposta de Fran López —que avui és al Xerta de l'Eixample— és més classicota i menys atrevida que l'exhibició circense del celler de Javier, però també s'agraeix en els nostres temps de perversió de l'avantguarda culinària. Una referència constant al rebost del Delta de l'Ebre, que és un dels tres millors del Mediterrani, basta per fonamentar un esplèndid menú que no és barat (80€ amb aperitius, 6 plats, 2 postres i pans artesans i carro de gormanderies; és a dir preu de Barcelona, més o menys) però que fa un repàs exhaustiu als fabulosos productes de l'Ebre i dels Ports. Els aperitius, en una xapa metàl·lica en forma de Delta, ja són tota una declaració d'intencions. Salicòrnia, xapadillo d'anguila fumada, baldana i una ostró increïble, gros, sedós i molsut com un núvol de crema.

Làmina de pasta wanton amb ventresca de tonyina Balfegó de l'Ametlla
Làmina de pasta wanton amb ventresca de tonyina Balfegó de l'Ametlla | Visit Tarragona

 

Classicisme culinari, producte de les Terres de l'Ebre i contrapunt delirants

Vénen més coses. La tonyina de l'Ametlla no pot faltar, en forma de làmina de pasta wanton amb ventresca, una amanida de tomàquet entre el rococó i el kitsch, com una habitació colonial de Villa Retiro, que es bateja amb poma nitro ratllada i formatge d'ovella Perfecto de Camarles. Continua un arròs bomba del Delta amb tàrtar de llagostins i una loquíssima maionesa d'ou ferrat. La cuina de Villa Retiro té un regust entranyable de solera i afrancesament passat per l'admiració als germans Roca, molt més que a l'escola bulliniana. N'és prova un canònic parmentier de patata amb foie i ou d'ànec també del d'aquí baix, coronat amb tòfona dels Ports extraordinàriament aromàtica. És un plat acadèmic —sota cavall i rei, com m'agrada apreciar de manera cunyadesca— però que fa il·lusió tornar a trobar en restaurants d'alta cuina, sobretot acompanyat avui d'un riesling de la Mosel·la. Cal agrair a Javier que, tot i conèixer perfectament els vins de la "seva" DO de proximitat, la Terra Alta, i de tot Catalunya, tingui prou obertura de mires per saber anar-se'n fins al Rin o fins a Eslovènia per a trobar el vi que escau a gustos tan propers.

Cilindres de conill amb nyàmera rostida, ma che cosa.
Cilindres de conill amb nyàmera rostida, ma che cosa. | Visit Tarragona

 

 

Acabem amb un corball delicadíssim amb olis essencials i un plat de conill amb nyàmera escalivada molt divertit. A les postres se'ls en va completament la bola i ens treuen un plat amb —agafeu-vos fort— crema de pinya, canelons de plàtan i coco, maracujà, caramel de remolatxa i gelat de dolç de llet. En circumstàncies normals aquest pijama postmodern els el foto pel cap i em trec la faca de la butxaca però val a dir que inclús ho vaig trobar bo, combinat amb hidromel Valhalla, una cosa psicodèlica. Acabem amb unes correctes garrofes de xocolata. Sembla mentida però no tinc ni el tradicional budell buit per al carro de formatges i m'he de conformar amb una moneda de xocolata que deso com un trofeu d'aquest pas pel salvatge oest del Sud. Tornem a la civilització una mica descol·locats, amb la sensació d'haver passat mig dia en una illa deserta al mig del Pacífic. Però vés a saber si aviat no ens hi haurem d'exiliar tots. A Xerta o a paradisos similars.

L'Assut de Xerta, amb la Serra de Cardó caient sobre l'Ebre, ens acomiada.
L'Assut de Xerta, amb la Serra de Cardó caient sobre l'Ebre, ens acomiada. | Visit Tarragona

 



Comentaris

envia el comentari