Les muntanyes més altes de Tarragona

Resseguim els 10 cims comarcals de Tarragona i les seves serralades més emblemàtiques. Muntanyes i paratges singulars i ascensions per fer, com a mínim, un cop a la vida.
Imatge de la Serra del Montsant.
Imatge de la Serra del Montsant. | PrioratDiari.cat

Quines són les muntanyes més altes de Tarragona? Des dels Ports a les Muntanyes de Prades, passant per les serres de Pàndols, de Llaberia o del Montsant, Tarragona està envoltada de cims que la guarden i des d'on es pot contemplar tota la seva extensió.

Les deu comarques de Tarragona i les seves muntanyes més altes 

De nord a sud, el Baix Penedès, La Conca de Barberà, l'Alt Camp, El Tarragonès, El Baix Camp, el Priorat, la Terra Alta, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i el Montsià tenen diversos sistemes muntanyosos però només un sostre. Els repassem tot seguit per ordre d'altitud.


1. Baix Ebre - Mont Caro (1441 m)

Cim del Mont Caro, als Ports
Cim del Mont Caro, als Ports | Cedida

 

El Caro és el punt més alt del Massís dels Ports de Tortosa-Beseit, de la comarca del Baix Ebre i de la província de Tarragona. Es troba al terme de Roquetes, des d'on s'hi accedeix a través de la carretera comarcal T-342.

 

Es pot arribar fins dalt de tot de la muntanya seguint una pista oberta per al manteniment de les instal·lacions del cim, però també es pot deixar el vehicle a la urbanització del Mascar i pujar caminant per la ruta GR.

 

Des del refugi, situat a 1100 metres d'altitud, es poden organitzar diverses activitats de muntanya. 


2. Montsià - Tossal del Rei (1350 m) 

Tossal del Rei
Tossal del Rei | Cedida

 

A l'enclavament administratiu d'Aragó, Catalunya i el País Valencià s'alça aquesta muntanya, part del Massís dels Ports per la part més meridional i occidental de Tarragona. Tot i que els seus vessants pertanyen Vall-de-roures al Matarranya i a La Sénia al Montsià, s'hi accedeix per la part valenciana, concretament pel terme de Fredes al Baix Maestrat.

 

És un muntanya amb vegetació escassa, pelat i exposat al vent. També se la coneix com el Tossal dels Tres Reis per ser la fita que uneix els tres antics regnes medievals de la Corona d'Aragó. Pel camí que mena al cim del tossal hi trobarem l'ermita de Sant Miquel d'Espinalva i, per la banda de la Sénia, el despoblat musulmà de Refalgarí.


3. Terra Alta - Tosseta Rasa (1217 m) 

Caminant per la Tosseta Rasa
Caminant per la Tosseta Rasa | Cedida

 

Tercer i últim cim del Massís dels Ports, aquest pel seu vessant més septentrional, entre Alfara de Carles al Baix Ebre i Horta de Sant Joan a la Terra Alta. S'hi pot accedir des d'aquesta part sud però la ruta d'aproximació natural és per la part nord, des d'Horta, en un trencall de la carretera que du a Arnes. 

 

Per arribar al cim haurem de superar el Coll de la Morera i el Coll de Carbasses. Un cop dalt, entendrem el nom de la muntanya, ja que està coronada, com un altiplà, per un extens prat que li confereix aquesta silueta arrodonida.

4. Baix Camp - Tossal de la Baltasana (1202 m) 

Fita al Tossal de la Baltasana
Fita al Tossal de la Baltasana | Cedida

 

El punt més alt de les Muntanyes de Prades i el cim més alt del Camp de Tarrragona, entre les comarques del Baix Camp i de la Conca de Barberà, és aquest turó amable, a poc més d'una hora de camí des de la mateixa vila de Prades, a través del GR-171.


  

La ruta travessa una zona de bosc frondós, on hi destaca un dels últims boscos de roure reboll de Catalunya. També passarem per unes coves antigament habitades. A dalt de tot hi trobarem una rosa dels vents instal·lada per la secció excursionista del Centre de Lectura de Reus i feta amb una pedra de molí.

5. Priorat - Roca Corbatera (1163 m) 

Vista des de la Roca Corbatera del Montsant
Vista des de la Roca Corbatera del Montsant | Priorat Turisme

 

A les envistes de Cornudella hi trobem aquest sostre comarcal de Tarragona. Punt més alt de la Serra del Montsant i de la comarca del Priorat. És una muntanya d'estructura calcària característica del Montsant i s'enclava en un extrem de la cinglera, sobre la vall amb què el riu Siurana separa la serralada de les muntanyes de Prades en el seu vessant meridional.

 

Hi podem pujar des del poble d'Albarca o des de l'Ermita de Sant Joan del Codolar. Un cop al cim gaudirem d'una de les millors panoràmiques del Priorat.


6. Conca de Barberà - Mola d'Estat (1127 m) 

Les tres creus de ferro de la Mola d'Estat o dels Quatre Termes
Les tres creus de ferro de la Mola d'Estat o dels Quatre Termes | Cedida

 

També coneguda com a Mola dels Quatre Termes, ja que prop del cim hi conflueixen els termes de les poblacions de Mont-ral, Vimbodí, Prades i Rojals. Precisament des de Rojals és el millor lloc per plantejar-s'hi una excursió. L'ascensió és suau i està guiada pel GR-171, envoltada d'alzinars en les cotes més baixes i amb més domini dels pins en la part final de la pujada, on hi trobarem el refugi dels Cogullons. 

 

El cim és un altiplà extens abocat sobre parets calcàries, amb vistes sobre la vall del riu Brugent, on hi trobarem la Taula dels Quatre Batlles que marca la confluència dels termes i les tres creus de ferro amb què també es coneix aquesta muntanya de Tarragona.

7. Alt Camp - Punta de la Barrina (1013 m) 

Punta de la Barrina, a l'Alt Camp
Punta de la Barrina, a l'Alt Camp | Cedida

 

A la Serra dels Motllats, al vessant sud de les Muntanyes de Prades, hi trobem aquest pic que no és el més alt de la zona però que, donada la divisió administrativa comarcal, resulta ser la muntanya més alta de l'Alt Camp

 

Se situa dins del terme de Mont-ral, concretament al nucli agregat de l'Aixàviga. Des d'allà seguirem el Serrat de l'Avenc fins a la Roca Foradada un túnel natural de pedra a partir del qual ens enfilarem a la Punta de la Barrina, muntanya més alta de l'Alt Camp.

8. Ribera d'Ebre – Creu de Santos (942 m) 

Creu de Santos o Xàquera a la Serra de Cardó
Creu de Santos o Xàquera a la Serra de Cardó | Cedida

 

També coneguda com Xàquera, la muntanya més alta de la Ribera d'Ebre és aquest cim de la Serra de Cardó. L'ascensió es pot començar per Rasquera, al nord, tot i que un cop fet el cim les millors vistes seran cap al sud, cap a la serra de Boix, la vall de l'Ebre i els Ports. 


 

Serralada de vegetació espessa, malgrat haver estat castigada pels incendis forestals amb duresa, i rica en recursos hídrics, passarem per l'elegant balneari de Cardó, avui en dia abandonat i també, abans d'arribar a la creu que dona nom al sostre comarcal, per l'ermita de Sant Simeó de la Columna, una curiosa construcció del segle XVII encimbellada a la punta d'una roca.

9. Baix Penedès - La Talaia de Montmell (861 m) 

Vista del Penedès des de la Talaia del Montmell
Vista del Penedès des de la Talaia del Montmell | Cedida

 

O el Puig de la Talaia és la muntanya més alta de la serra de Montmell, que forma part de la serralada prelitoral catalana. Es tracta del sostre comarcal del Baix Penedès. La seva privilegiada i cèntrica ubicació permet divisar, des del cim, tant el Montseny com Montserrat al nord, Les Muntanyes de Prades a l'oest o el mar al sud-est. 


 

Per arribar-hi, podem sortir del poble de La Juncosa del Montmell i tindrem l'oportunitat de veure les dues ermites de Sant Miquel. La nova és del segle XVI i la vella, romànica, del XII, així com les ruïnes del castell del Montmell.

10. Tarragonès - La Mola de Bonastre (317 m) 

Mola de Bonastre
Mola de Bonastre | Cedida

 

Uns quilòmetres al sud del Montmell trobem el Massís de Bonastre, a cavall entre el Baix Penedès i el nord del Tarragonès. És aquí, entre els termes de Bonastre i La Pobla de Montornès que trobem el sostre de la comarca, La Mola, muntanya (o turó) d'elevació modesta.

  

En la pujada podrem trobar diferents construccions de pedra seca i masos abandonats. Un cop fet el cim les vistes sobre la costa són apreciables. Malgrat no presentar cap dificultat, pel fet de ser el sostre d'una comarca de Tarragona, la Federació Excursionista de Catalunya l'inclou en els cent cims més representatius del país, així com la majoria dels que hem anomenat.