Teatres de Tarragona

En un país de llarga tradició de faràndula i cultura escènica, fem un tomb per les comarques de Tarragona per visitar els teatres més importants de la regió.

 

El teatre. L'art social per excel·lència. Els canvis en els sistemes d'oci en l'era digital han deixat les representacions teatrals en un segon terme. Però l'activitat d'actors, actrius i directors d'escena continua tenint, a Tarragona i al nostre país en general, molta vitalitat. La prova en són els teatres que mantenen programacions estables i les companyies que no es deixen de formar.

10 teatres de Tarragona i la seva demarcació

A cada ciutat i poble del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre trobem un espai consagrat al teatre. Als nuclis de població més grans i amb més tradició, com ara Reus, seran diverses les sales, cadascuna adaptada a un estil i una manera de fer i programar. Els teatres també són elements patrimonials importants i nodes de comunicació i entesa social i transmissors de valors. Repassem els teatres de Tarragona més significatius.

1. Teatre Metropol

Platea del Teatre Metropol de Tarragona | TarragonaDigital.com

 

En el que era la seu del Patronat Obrer, es va decidir construir un teatre el 1908 a l'arquitecte de Tarragona Josep Maria Jujol, que tot just començava la seva carrera com arquitecte modernista després d'haver format part de l'equip de Gaudí. El teatre es va inspirar en un vaixell batent-se contra les ones del mar. L'edifici va patir un bombardeig durant la guerra i no va ser fins al 1995, ja sota la propietat de l'Ajuntament que no es va restaurar i tornar a inaugurar.

 

El vell teatre de la Rambla Nova ocupa 3.000 metres quadrats i pot allotjar 525 espectadors. Actualment, la seva programació és estable i depèn de l'organisme municipal Teatres de Tarragona.

 

2. Teatre Auditori Felip Pedrell

Teatre Auditori Felip Pedrell | Viquipèdia

 

El músic tortosí Felip Pedrell dóna nom a aquest important equipament cultural de les Terres de l'Ebre, una sala amb una programació estable de teatre, música i dansa llargament reivindicada per a la comarca i que va ser inaugurada el 1995 al costat del riu, al Passeig de la Ribera.

 

També és seu de l'Escola Municipal de Teatre de Tortosa i compta amb una sala gran, una de petita i diverses aules.

3. Teatre Principal de Valls

El Teatre Principal de Valls per dins. | Valls.cat

Construït entre el 1845 i el 1851, el Teatre Principal de Valls és el segon més antic de Catalunya, conservant la mateixa estructura arquitectònica obra d'Ignasi Jordà i amb la decoració de l'escenògraf Josep Planella. És per tant un teatre com es feien a l'època, amb caixa a la italiana.

 

Va estar força anys en situació ruïnosa però es va poder reformar i reinaugurat el 1998. L'edifici està inserit en el nucli urbà i l'Ajuntament hi manté una programació estable de dansa, música i teatre per als 302 espectadors que pot encabir.

4. Teatre Municipal La Llanterna

Teatre La Llanterna | Ajuntament de Móra d'Ebre

 

Un petit teatre a la Ribera d'Ebre però amb una gran vitalitat. Construït el 2001, en pocs anys La Llanterna s'ha convertit en un referent de la cultura a Móra d'Ebre i a tota la comarca.

La gestió està en mans de l'Ajuntament i s'hi programen espectacles tot l'any, a més de ser un equipament per a tota mena d'activitats i reunions.

5. Sala Trono

Sala Trono | Josep M. Llauradó

 

La Sala Trono de Tarragona neix el 2002 com espai per a la companyia Col·lectiu de Teatre Necessari Trono Villegas, un grup teatral independent de de la ciutat. Va haver d'abandonar el seu antic local a la plaça de Dames i Vells i s'ha instal·lat a la caixa escènica del Metropol, amb entrada pel carrer Armanyà, posterior a la Rambla Nova.

La Sala Trono, amb 100 seients i molta proximitat entre actors i públic, ofereix espectacles de petit format i sense grans escenografies. Una aposta pel teatre íntim i independent que ja ha vist passar per la seva programació estable més de 64 companyies.

6. Teatre Bartrina

Teatre Bartrina | delCamp.cat

 

Amb la reforma del jardí del Centre Lectura de Reus, el filantrop i president de l'ateneu Evarist Fàbregas va decidir construir un teatre, que va ser inaugurat el 1918 i obra de l'arquitecte Josep Simó. Després de la guerra va tancar i es va anar deteriorant, fins que una reforma de l'any 1995 va obrir-lo a la nova Plaça del Teatre posterior i el va deixar tal com és ara.

 

Es tracta d'un teatre tradicional a la italiana, amb tres pisos de llotges. Com a particularitat, compta amb un mecanisme que fa la seva platea oscil·lant, de manera que l'angle pot modular-se a voluntat segons necessitats de l'espai.

7. Bravium

Bravium Teatre | Cedida

 

 

Teatre que té l'origen en les representacions amateurs del Centre Catòlic de Reus, la sala es va erigir el 1906 i es va remodelar el 1996. Actualment compta amb un aforament de 250 persones i és l'escenari de la companyia estable del teatre Bravium. 

8. Teatre Tarragona

Teatre Tarragona | TarragonaDiari.cat

 

Un dels darrers en arribar a l'escena teatral de Tarragona, construït el 1923 però tancat molts anys o dedicat a la projecció de cinema, fins al 2012 no va tornar a obrir portes amb un edifici fet de bell nou en l'antiga ubicació al capdamunt de la Rambla Nova.

 

La nova sala compta amb 700 localitats, amb una caixa a la italiana i amb amfiteatre dissenyat especialment per al teatre de paraula. També disposa d'un gran vestíbul en dues plantes dedicat a l'exposició d'art plàstic.

9. Teatre Fortuny

Teatre Fortuny | ReusDiari.cat

 

El teatre burgès per excel·lència de les comarques de Tarragona és el Fortuny de Reus, erigit el 1882 per dotar la ciutat (en aquells moments segona ciutat de Catalunya) d'una infraestructura per acollir grans esdeveniments escènics. Es va construir sobre un antic convent de Carmelites, en estil neoclàssic i obra de l'arquitecte Francesc Blanch i Pons.

 

El teatre reusenc també és seu de la societat El Círcol, un club de la societat civil burgesa que va adquirir el local el 1920. Actualment, el gestiona un consorci entre Diputació de Tarragona, Generalitat i Ajuntament de Reus, que el va rehabilitar el 1988 amb 807 localitats d'aforament.



Comentaris

envia el comentari