10 productes típics de Tarragona

Repassem els productes típics de Tarragona que, tot i no ser exclusius de la província, són bandera de la qualitat i diversitat de les comarques de Tarragona.
Sardines D.O.P. Peix Blau de Tarragona
Sardines D.O.P. Peix Blau de Tarragona | Wikipedia

La globalització, la tecnologia alimentària, les temporades dels productes que es desdibuixen. Poder comprar qualsevol cosa de qualsevol lloc del món a qualsevol època de l'any i en qualsevol supermercat. Tot això contribueix a que la cultura del producte de proximitat estigui més en perill que mai. Si a més pensem en el treball i el saber que es necessitin perquè un aliment de qualitat arribi a taula, convindrem amb la importància de donar valor i protegir els productes típics de Tarragona.

Els productes típics de Tarragona amb indicació protegida

Molts són representatius d'una tradició agrícola, ramadera i pesquera secular, altres han vist reconeguda la seva vàlua com a productes singulars del territori. Alguns han assolit la qualificació d'Indicació Geogràfica Protegida o de Denominació d'Origen Protegida. Inimitables, són el gust de Tarragona. 

1. Garrofa 

No tan popular com les faves o els pèsols, aquesta lleguminosa forma part del paisatge mediterrani i en especial del litoral de Tarragona des que els romans la van portar d'Egipte fa més de dos mil anys.  Avui en dia, el fruit del garrofer Ceratonia siliqua, es cultiva principalment com a farratge. 

 

El seu gran contingut en sucres no refinats i minerals, però, ha fet que s'hagi popularitzat el consum de la farina de garrofa com a substitut del cacau, fent un succedani de xocolata, amb el qual té en comú gran part dels seus beneficis i molts menys inconvenients nutricionals. S'usa també en cosmètica i en la indústria alimentària com a gelificant. 

Beines de garrofa i la seva fava
Beines de garrofa i la seva fava | Diario de Gastronomía

 

La seva temporada abraça el final de l'estiu i la tardor i és un dels productes típics de Tarragona perquè podem trobar garrofers al llarg de tota la costa, del Baix Penedès al Montsià, impregnant la façana marítima de la seva aroma característica.

 

2. Gall del Penedès 

El 1980, davant del risc seriós que la raça de pollastre autòctona penedesenca es perdés es va establir la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Gall del Penedès. Es caracteritza per ser un aviram de color negre de carn vermella i sucosa, consistent. És una espècie de creixement lent i no estabulat, amb accés permanent exterior i un mínim de 2 metres quadrats per individu. 

 

S'alimenta amb gra i com a particularitat regional, és costum també donar-li pinyol de raïm, ja que la seva cria ha estat tradicionalment lligada a l'activitat vitícola primària de la comarca. El granet i la brisa del raïm  li confereix el seu gust característic a la carn, menys dolça i amb traces de fruit sec, a banda de baixar considerablement els percentatges de greix. 

Gall negre del Penedès
Gall negre del Penedès | Generalitat de Catalunya

 

La IGP Gall del Penedès comprèn tot el Penedès històric, tant l'Alt com el Baix, però la seva comercialització es circumscriu normalment a la Fira anual que se celebra a Vilafranca pels volts de Nadal. 

3. Oli 

Tarragona és un país d'oli. Fins a tres de les cinc Denominacions d'Origen Protegides catalanes es troben en el seu territori i és, per tant, un dels produces més típics de Tarragona. Amb una tècnica provinent de la presència àrab a la Catalunya Nova, s'usen només mitjans d'extracció mecànics que garanteixen que no s'alterin les propietats organolèptiques de l'oli. Cadascuna d'elles té unes característiques marcades, unes varietats d'oliva definides i representen les tres zones orogràfiques de la província

Setrills d'oli de la Fatarella, de la D.O.P. Terra Alta
Setrills d'oli de la Fatarella, de la D.O.P. Terra Alta | Gastroteca.cat

 

Al sud hi trobem l'Oli del Baix Ebre i Montsià, que s'elabora amb les varietats autòctones Morrut, Sevillenca i Farga. Algunes de les oliveres que donen aquests fruits es conserven com a Patrimoni Natural en tant que mil·lenàries. 

 

A l'oest, a l'interior més sec i tocant amb l'Aragó s'hi fa l'oli de la Terra Alta D.O.P., que es caracteritza per elaborar-se amb la varietat Empeltre principalment, tot i que també es pot barrejar amb Morruda, Farga i Arbequina. En resulta un oli molt aromàtic amb regust de nou. 

 

I finalment, al Camp de Tarragona, Priorat i bona part de la Ribera d'Ebre, s'hi circumscriu la D.O.P. Siurana. Es fa amb varietats Arbequina, Royal i Morrut i se'n distingeixen dos tipus: l'afruitat, verdós amarg i ametllat, i el dolç, fruit de collites més tardanes.

4. Peix blau 

Les espècies de peix blau pescades a Tarragona, als litorals del Tarragonès, Baix Camp i Baix Ebre, s'acullen a la D.O.P. Peix Blau de Tarragona, la primera Marca Q global de la Mediterrània per aquesta classe de captures. S'hi inclouen sardines, verats, sorells, seitons, bogues i bis. És un peix que es caracteritza per la més alta infiltració de greix cardio-saludable, donat el seu comportament sedentari i de superfície.

Sardines D.O.P. Peix Blau de Tarragona
Sardines D.O.P. Peix Blau de Tarragona | Wikipedia

 

Es pesca de nit, per encerclament, en tota l'extensió del Golf de Sant Jordi, i la seva temporada va de maig a setembre. Tota la flota està qualificada i les captures es comercialitzen a les llotges de Cambrils, L'Ametlla de Mar i Tarragona.

5. Patates 

La Indicació Geogràfica Protegida Patates de Prades comprèn els termes de Prades, Capafonts, La Febró i Arbolí, a les Muntanyes del Baix Camp. Es tracta de la varietat Kennebec (des dels anys 60, abans s'havia cultivat la varietat Bufet) adaptada a l'altura i el fred d'aquesta zona de Tarragona i presenta unes característiques morfològiques i de gust pròpies. Pell llisa i dura, carn blanquinosa i farinàcia, amb un sabor dolç i que recorda al de la castanya.

Patates de la IGP Prades
Patates de la IGP Prades | Cuina.cat

 

El cultiu de la patata de Prades està documentat des del segle XVIII, i ha estat considerada durant tots aquests anys un dels tubercles de més qualitat de la península, per la seva combinació única de tipus de sol i condicions climàtiques. 

6. Avellana 

Tota l'avellana que es produeix a Tarragona (i se'n cultiva a totes les comarques tret de a la vall i desembocadura de l'Ebre) s'engloba en la D.O.P. Avellana de Reus, establerta el 1992. El marc protegeix les varietats negreta, pauteta, gironella, morella i culplana, que s'han plantat tradicionalment al Camp. 

Avellana de Reus DOP
Avellana de Reus DOP | Cuina.cat

 

La producció d'avellana al Camp de Tarragona ocupa més de 30.000 hectàrees, primordialment al Baix Camp. Està documentat el cultiu i la comercialització d'aquest fruit sec a Tarragona des de fa més de sis-cents anys i la implantació progressiva dels avellaners com a substituts de la vinya arran de la crisi de la fil·loxera. 

7. Arròs 

Donada la particularitat del cultiu de l'arròs, que necessita de terreny pla i inundable, a Tarragona només es produeix a la zona amb l'orografia adequada, al Delta de l'Ebre. Tot el procés, fins a l'envasat final, per ser acceptat a la D.O.P. es realitza dins dels límits del Delta. 

Arròs de la DOP Delta de l'Ebre
Arròs de la DOP Delta de l'Ebre | Inventario de la Dieta Mediterránea

 

La denominació de qualitat engloba l'espècie d'arròs oryza sativa en les varietats Montsianell, Tebre, Gleva, Fonsa (autòctones), Bahia i Bomba (adaptades de fa molts anys). La D.O.P., establerta el 1985, és la màxima productora d'arròs peninsular. 

8. Calçot 

Organitzeu la vostra calçotada allà on vulgueu amb Calçot Cuit
Calçots I.G.P. de Valls | Laia Solanelles

 

El protagonista de la festa gastronòmica més popular del Camp de Tarragona és aquesta ceba modificada per la perícia agrònoma tradicional. Aquesta tècnica es caracteritza per enterrar els brots de la ceba a mesura que creixen per propiciar-ne la blancor i dolçor característics.

 

La I.G.P. Calçot de Valls correspon únicament a bulbs de l'espècie Allium Cepa i de la varietat Blanca Gran Tardana de Lleida.  El descobriment d'aquesta tècnica peculiar s'atribueix a un pagès de Valls, Xat de Benaiges, i s'hauria desenvolupat durant el segle XIX.

 

La temporada de calçotades, on es flamegen els calçots en àpats comunitaris, és tradicionalment entre gener i març, coincidint amb els mesos de més fred. 

9. Clementines 

El clima de les Terres de l'Ebre per al cultiu dels cítrics i n'és molt característica aquest creuament entre la mandarina i la taronja silvestre de la qual en surt la clementina fina i les seves dues mutacions també emparades per la I.G.P. En són trets distintius la pell de color molt pujat i la dolçor.

Clementines de les Terres de l'Ebre
Clementines de les Terres de l'Ebre | Alcanar Turisme

 

La producció de cítrics a la província està molt arrelada, és per tant un dels productes típics de Tarragona, principalment a les comarques del Baix Ebre i del Montsià, essent la clementina la punta de llança de la qualitat i idiosincràsia. Gairebé 10.000 hectàrees d'aquest territori estan plantades d'arbres cítrics. 

10. Vi 

El vi no és un producte ni de bon tros distintiu ni exclusiu de Tarragona però sí que n'és característic. No es pot entendre l'agricultura ni l'economia tarragonina sense la importància actual i històrica de la vitivinicultura. A més, a més cadascuna de les seves Denominacions d'Origen Protegides presenten singularitats entre elles i entre altres vins de Catalunya i d'Europa, fruit de la variada orografia i climatologia de les comarques de Tarragona. 

Pla general d'una vinya de garnatxa.
Pla general d'una vinya de garnatxa. | VallsDiari.cat

 

Fins a sis D.O.P. s'hi reuneixen: Terra Alta, Priorat i Montsant (que es divideixen, donades les moltes particularitats del vi de cada poble la comarca del Priorat), Tarragona (Tarragonès i Alt Camp), Conca de Barberà i una part de la D.O.P. Penedès al Baix Penedès. 



Comentaris

envia el comentari